FONS DOCUMENTAL

Sobre el fons

L’Arxiu Gavín ha definit el seu fons segons l’activitat generada per Josep Maria Gavín. La naturalesa d’aquest fons recull documentació de temàtica religiosa, així com de cultura popular catalana.

Actualment l’arxiu conserva 48 col·leccions diferents, que ocupen aproximadament 1500 metres lineals. La tipologia dels documents també és diversa, ja que conserva documentació en suport paper, de formats diversos, mapes, imatges en format de fotografies, diapositives i postals, i finalment objectes.

El fons de l’Arxiu Gavín es divideix en tres grans apartats, Fons documentals, Col•leccions i Biblioteca.

Els fons documentals d’arxiu, contenen la documentació relacionada amb  la tasca de crear o recollir documents sobre pobles, esglésies i personatges de Catalunya.

• A. Fons de pobles i comarques de Catalunya (FPC)
  
• B. Fons de l’inventari d’esglésies de Catalunya (IEC)
  
• C. Fons de personatges celebres catalans (PCC)
  

L’Inventari d’esglésies és l’obra mestra d’en Josep Maria Gavín. Aquest és el testimoni fotogràfic de 26.444 edificis religiosos. Actualment s’està treballant de nou en l’actualització de l’inventari. El fons conté imatges d’esglésies, capelles, monestirs, priorats, convents, ermites, santuaris, cartoixes, catedrals, oratoris privats, oratoris públics, etc., o sia, qualsevol edifici religiós (catòlic) de Catalunya. I s’entén la Catalunya Gran, amb les comarques franceses, Andorra i Franja de Ponent. Segons la Library of Congress de Washington, és l’únic inventari exhaustiu que existeix de tota una nació.

Cadascun dels edificis religiosos està representat per una o més fotografies (màxim quatre), amb el nom de la comarca on pertany, el seu municipi o agregat, el nom o advocació a qui està dedicada, el número de foto en el llibre, per afavorir la localització, si està o no en culte, la seva situació exacta en graus, minuts i segons de latitud i longitud, si està en actiu o si està en ruïnes.

També hi ha diversos índexs per facilitar la recerca:

• per ordre d’advocacions
• per ordre de municipis
• per ordre de desaparegudes
• per ordre de topònims.

Dins els contenidors, les esglésies estan ordenades alfabèticament per comarques; dins les comarques, per població. Les poblacions que aglutinen diferents pobles -Sant Cugat del Vallès, Les Franqueses del Vallès,…- s’entén per aquesta població genèrica.

Les col·leccions de tipologies i temàtiques diverses

• D. Postals

Les postals són testimoni fotogràfic del món. A través de les èpoques, i des de la invenció de la fotografia, l’home ha volgut plasmar la realitat que l’envolta i exportar-la. Així van néixer les postals turístiques, i com a tal l’arxiu les conserva. Postals de totes les èpoques, de tot el món.

La ordenació de les postals es basa en un sistema de fitxes temàtiques de diferents colors segons l’especificitat: de país, de ciutat, de tipologia temàtica, punt de vista, característiques de la fotografia

• Postals de Catalunya

Abasten tota la geografia de la Catalunya Gran, és a dir, el Principat, Andorra, la Catalunya Nord,… es troben repartides en diferents arxivadors, entrades sota el nom del poble. Se n’ocupa bàsicament el propi Gavín, i algun altre voluntari puntual.

• Postals d’Espanya

La resta de l’Estat Espanyol pertany a aquesta categoria. És una de les col·leccions que més feina porten, i això es tradueix en l’elevat nombre de voluntaris que s’hi dediquen. Estan ordenades per nom de província, i dintre aquests pel nom de la població.

• Postals del món

Una de les més espectaculars. Dins un enorme arxivador de 23 calaixos d’un metre de fondària hi trobareu postals de tot diversos països del món. N’hi ha de Guinea-Bissau, de Surinam, del Nepal,… si bé les principals col·leccions són la italiana, i especialment la francesa, fruit d’alguna donació generosa. S’hi dediquen ben bé cinc voluntaris, que no donen l’abast davant les darreres donacions en aquest camp.

• Altres postals

Són les postals que no estan lligades a un aspecte geogràfic, aquestes formen un cúmul important d’estampes turístiques relatives a cap lloc en concret. El tema principal de la postal acostumen a ser flors, vaixells, molins sense identificar, dibuixos animats,… de difícil o impossible localització. Així, cal crear un arxiu especial per aquestes postals per temes com “Pare Noel”, “Fruita”, o “Noies”. Algunes col·leccions de postals temàtiques han esdevingut importants, com la de pintors, i tenen entitat pròpia.

• E. Estampes

• Estampes de Sant Josep

La col·lecció d’estampes de Sant Josep fou la primerenca de l’arxiu. Tot i ésser superada en importància, ha romàs com la més personal d’en Josep Maria Gavín. Actualment, és l’única col·lecció en què encara entren nous documents per compra.

I resultat d’aquesta ànsia tenaç per recollir i ordenar les estampes dedicades a Sant Josep, actualment l’arxiu compta amb una important col·lecció de més de 54.000 estampes, de tot el món, dedicades a Sant Josep.

El renom de la col·lecció li valgué l’interés de la pròpia Biblioteca del Vaticà, qui demanà a en Gavín poder emprar el sistema d’ordenament de la col·lecció gaviniana a la col·lecció vaticana d’estampes de Sant Josep.

Les estampes estan ordenades seguint un sistema propi inventat als set anys. Es tracta de classificar-les segons:

• posicions de les figures: dempeus, el Nen en braços,..
• material que acompanya les figures: amb lliris, amb llibres,…
• personificació de Sant Josep: amb barba, jove/vell,…
• iconografia: amb x línies de text, amb marc,…

I concretament, així fins arribar als 1554 criteris d’ordenació, que fan possible trobar qualsevol estampa en menys d’un minut. Les estampes estan disposades en uns 340 àlbums, protegides per una funda de plàstic, anvers i revers.

• Estampes de Sant Jordi
• Estampes de la Mare de Déu
• Estampes del Santoral

• F. Nadales

Les nadales recullen diferents tipologies de postals i felicitacions nadalenques, destacant la col·lecció de postals del dibuixant Ferrandis.

• G. Goigs

Els goigs són poemes en lloança als sants o a la mare de Déu, impresos des d’antuvi, especialment a Catalunya, cantats a les cerimònies religioses en petició de favors especials. La seva història es remunta al segle XII, tot i que van començar a estudiar-se seriosament a començaments d’aquest segle. Josep Maria Gavín, amb una col·lecció importantíssima, ha demostrat ésser un deixeble en honors de grans goigistes com Joan Baptista Batlle, Roca i Ballber o Ribas i Mustarós.

Dels 30.000 goigs que es calcula que existeixen a Catalunya, Gavín n’ha recollit 24.400. Això el situa només darrere de la col·lecció del Monestir de Montserrat, i el converteix en un dels grans estudiosos dels goigs catalans.

La tradició goigista acostuma a al·ludir els autors de l’imprés, per la qual cosa s’entren per advocació. A l’Arxiu Gavín, tots els goigs estan inventariats amb fitxes individuals, seguint aquest criteri d’entrada. Altres dades presents a la fitxa són: població, comarca, província, nació i nomenclatura de culte.

• H. Recordatoris

• recordatoris de comunió
• recordatoris de defunció
• recordatoris de commemoracions

• I. Mes de Maria

• J. Lletanies

• K. Altres col·leccions
  • Calendaris de butxaca
  • Acudits
  • Cromos
  • Símbols del pobles

La Biblioteca està formada per monografies de les comarques i pobles de Catalunya, així com biografies de personatges catalans.